20 octubre 2010

3XL: a la tercera va la vençuda

Això diuen, oi? Que a la tercera va la bona... en el meu cas, i de moment, a la tercera m'he donat per vençut.
Tercera visita a la Plaça Orwell. Primer objectiu: constatar una intuició. Portava glatint-me al darrera del cervell dies, però ho aconseguia assegurar. De veritat havia vist "Winston" escrit sobre el porter automàtic del numero 1 de la Plaça? El nom del protagonista de 1984 al primer edifici de la plaça que porta el nom del seu autor.
Cagada pastorets.
No es bo confiar en les coincidències que semblen massa bones, massa perfectes. La vida no funciona a base de casualitats fenomenals com a les pel.lícules barates. El nom no és "Winston" sino "Wilbur". Adeu a la coincidència que dipositàvem en el número 1 de la plaça.

La segona missió era comprovar les tres cantonades de la plaça triangular: si la famosa foto de l'enganxina de la grua volia dir alguna cosa més que "triangle = plaça Orwell", si aquell vèrtex que apuntava a la vorera groga assenyalava quelcom, calia observar-lo. He anat pels tres angles: dos van a parar a punts diferents del carrer Avinyò i un torna cap a la Rambla. Ni enganxines ni logos ni diagrames.

Aquesta és la cantonada nord. Darrera aquesta escala d'obres hi ha un bar (no es veu el nom), a l'interior hi havia projectors antics de cinema entre la decoració. Tenien molts cartells i postals d'activitats que es fan a Barcelona... però res que em cridès l'atenció. No hi he parlat, semblaven enfeinats.


Segona cantonada: com l'altra va a parar al carrer Avinyó, i també a un petit (i llòbreg) carreró sense sortida. Hi havia una plaçeta (de la Rosa, crec recordar) on semblava que hi podia haver quelcom amagat: donava darrera el famós edifici amb la fletxa, el bar Baia i el número 44 de la plaça. Absolutament res. no he vist un darrera d'edifici adjacent a un carrerò llòbreg tant net. Felicitats al Districte ;)

I aquí la tercera cantonada... Si seguim rectes arribarem a la Rambla, que és un símil força bo d'aquella llarga vorera groga a la que apuntava l'enganxina de la grua. Per això he mirat especialment al voltant d'aquesta zona. Però no he vist rest: no dic que no hi sigui, si algú s'hi pot pasar, ulls nous, noves percepcions... això sí, l'edifici inmediatament a la dreta (on "apuntaria" la fletxa-enganxina, si la considerem com a tal) es el nº 1 de la Plaça. Tornem al començament...

Aquestes són les façanes dels números 1 i 44.

Amb els dissenys "geomètrico-romàntics" que us havia mencionat. 44+1=45, el número del capítol al que pertanyia el fragment de 1984 de Generació digital. Potser barrejant les dues imatges podriem tenir el famós diagrama? O es pot trobar al seu interior. Si és així pasaria dels números i apostaria per l'1, on "apunta la fletxa".

He intentat trobar el número 45. No existeix: la Plaça Orwell com a tal no té números, només els carrers que en formen els costats. Al costat del bloc 44 només hi ha els parells, de manera que pasa del 44 al 46... i al mig hi ha el bar Baia. Recordeu que vaig pensar que era una referència a Brazil, la versió de 1984 de Terry Gilliam. He preguntat... i no tenen ni idea ni de 3XL ni de servidors ni de diagrames. Aix!

Quedava només una cosa. Ficar-se al WC. Des del cel, semblava un homenatge al servidor que intentem penetrar. A dins... molta netedat. I una única pintada al sostre

(Actualització en quant ho permeti Blogspot. Però és gaire prometedora :) )

De moment em dono per vençut. Paso el testimoni de les investigacions de camp. Però sóc com Superman fugint dels 3 kryptonians: tornaré.

3 comentarios:

The knight who says ni dijo...

Bon reportatge!

Jo crec que amb això podem descartar definitivament la Plaça Orwell i així poder centrar-nos en altres hipòtesis. Bona feina!

Em balla una cosa pel cap...

Per què donar-nos la pista amb la gravació de 1984?

No podrien haver dit "paraules clau: 1984" o "Orwell" o "Ministeri de l'amor" o "101"?

Es pensaven que costaria endevinar la procedència de l'àudio? Ho fan per què no sapiguem cap on mirar (si orwell, si ministeri de l'amor, si habitació 101)? O potser és realment important que la pista estigui en forma d'audio (o que sigui aquella part del llibre) i no d'alguna altra manera?

Bé, moltes incògnites per resoldre, cosa que és genial ^ ^


Salut!

KalEl el Vigilante dijo...

Les coses es poden fer de mil formes, i els enigmes es poden disfressar sota més o menys capes (t'ho dic jo, que he dissenyat concursos de TV. Alguns mega-fàcils, d'altres d'ultra-xungos... vaig aconseguir que amb una setmana de temps ningú encertès la GRAN pregunta, ni amb llibres ni amb internet. 20 setmanes, 20 preguntes, 300 participants, 0 encertants :) ). Aquest enigma té vàries capes: 1. Un àudio en anglès. El jovent no el domina gaire, i el jovent que segueix manga fins i tot menys. Parlo en línies generals, evidentment.

2. Si aconsegueixes identificar les paraules, pots pensar de traduir-les buscant el significat o de buscar-les directament, a internet (fàcil) o a fora (difícil). De miracle, hi ha versions "cercables" de la novel.la 1984 a la xarxa.

3. I ara què? Aquí comença la part en que ens llencem al buit. El fragment? L'autor? La història de l'autor? La novela? Què vol dir la pista, cap a on apunta?

4. Apareixen indicis o els veiem on no en són: la forma de la plaça vista des de l'aire, la foto penjada al K-1 de l'enganxina, el comentari del Dan que ens falta la confirmació.

Tot són graus de complexitat afegida. La que té el problema i la que hi incorporem amb els nostres errors, necessaris per tenir els encerts, és clar. Però donant el fragment d'àudio, un enigma de 2 capes s'ha convertit en un de 4 :)

Anónimo dijo...

Hola, molt interessant, gràcies