Super3: La novel•la que no va ser (1 de 3)

Salutacions, Súpers i Gran Súpers:

I felicitats pels 30 anys que complim amb el millor club del món (súper club? Super3!). Corria el 2008 quan se'm va acudir una idea per una novel·la que unifiqués les trames de la ficció del Super3 original (i 2.0), el de la Supermà, i el de la Família. La vaig arribar a proposar a TV3, però tot i que van ser molt amables, la idea no encaixava amb els seus projectes, i no va anar mai més enllà d'aquest petit grapat de capítols que avui començo a compartir amb vosaltres. Espero que us agradin: el primer, una mena de pròleg, és molt, molt curt.

Sentiu com un xiulet que porta el vent? No és un ocell, i no és cap avió. S'acosta una mà volant...

--------------------------

   Gairebé esgotat, el guant va agafar embranzida per últim cop. La distorsió s'havia apoderat ja de bona part del territori i no tindria prou forces per tornar-ho a intentar. Amunt i avall s'havien confós feia estona dins aquell caos interferit, però a ell tant se li'n donava: faria el mateix que sempre, seguir cap endavant.

   Havia completat una volta sencera: l'enemic ho envoltava tot, i ell havia marcat els límits interiors d'aquell embolcall.

   - hA-hA-hA-hA-hA! AqUEst cOp EstEU pErdUts!

   El guant va volar fins l'única part en aquella mar grisa que encara es podia anomenar "lloc": un illot de terra fèrtil amb una espècie de mas o casa antiga al damunt. Els pocs amics que havia alertat a temps s'hi havien refugiat, però ara el mas estava buit. Tots havien desaparegut lluitant.

   - s'hA AcAbAt El tEU tEmps! -va bramar l'enemic gegant-. AcOmIAdEU l'ErA dEl tr3s! cOmEnçA l'ErA dEl zEr0! hA-hA-hA-hA-hA!

   El guant va sentir defallir les forces. Va aterrar sobre el mas, incapaç de seguir volant. Estava sol...

   - EstÀs sOl!

   ...estava vençut...

   - EstÀs vEnçUt!

   ...era el final...

   - Ès El fInAl! -la distorsió monstruosa va empassar-se el mas, la terra i el guant.- vIctÒrIA pEl zEr0 cOmA zEr0! qUEdArÀs AtrApAt En El pAssAt En Un cErclE EtE... EeEh?

   Alguna cosa no acabava de funcionar. La gran distorsió notava que tiraven d'ella: estava sent xuclada cap al seu propi interior! Al seu nucli, el mas aguantava encara sencer, negat d'interferències però sencer. Dalt del terrat, el guant aixecava els dits derrotats amb un mig somriure i s'encarava al seu enemic.

   I aleshores va passar una cosa meravellosa...