Tercera visita a la Plaça Orwell. Primer objectiu: constatar una intuició. Portava glatint-me al darrera del cervell dies, però ho aconseguia assegurar. De veritat havia vist "Winston" escrit sobre el porter automàtic del numero 1 de la Plaça? El nom del protagonista de 1984 al primer edifici de la plaça que porta el nom del seu autor.
No es bo confiar en les coincidències que semblen massa bones, massa perfectes. La vida no funciona a base de casualitats fenomenals com a les pel.lícules barates. El nom no és "Winston" sino "Wilbur". Adeu a la coincidència que dipositàvem en el número 1 de la plaça.
La segona missió era comprovar les tres cantonades de la plaça triangular: si la famosa foto de l'enganxina de la grua volia dir alguna cosa més que "triangle = plaça Orwell", si aquell vèrtex que apuntava a la vorera groga assenyalava quelcom, calia observar-lo. He anat pels tres angles: dos van a parar a punts diferents del carrer Avinyò i un torna cap a la Rambla. Ni enganxines ni logos ni diagrames.
Aquesta és la cantonada nord. Darrera aquesta escala d'obres hi ha un bar (no es veu el nom), a l'interior hi havia projectors antics de cinema entre la decoració. Tenien molts cartells i postals d'activitats que es fan a Barcelona... però res que em cridès l'atenció. No hi he parlat, semblaven enfeinats.
Segona cantonada: com l'altra va a parar al carrer Avinyó, i també a un petit (i llòbreg) carreró sense sortida. Hi havia una plaçeta (de la Rosa, crec recordar) on semblava que hi podia haver quelcom amagat: donava darrera el famós edifici amb la fletxa, el bar Baia i el número 44 de la plaça. Absolutament res. no he vist un darrera d'edifici adjacent a un carrerò llòbreg tant net. Felicitats al Districte ;)
Aquestes són les façanes dels números 1 i 44.
He intentat trobar el número 45. No existeix: la Plaça Orwell com a tal no té números, només els carrers que en formen els costats. Al costat del bloc 44 només hi ha els parells, de manera que pasa del 44 al 46... i al mig hi ha el bar Baia. Recordeu que vaig pensar que era una referència a Brazil, la versió de 1984 de Terry Gilliam. He preguntat... i no tenen ni idea ni de 3XL ni de servidors ni de diagrames. Aix!
Quedava només una cosa. Ficar-se al WC. Des del cel, semblava un homenatge al servidor que intentem penetrar. A dins... molta netedat. I una única pintada al sostre
(Actualització en quant ho permeti Blogspot. Però és gaire prometedora :) )
De moment em dono per vençut. Paso el testimoni de les investigacions de camp. Però sóc com Superman fugint dels 3 kryptonians: tornaré.








A la pregunta del Carles: em semblaria un atemptat molt greu contra les llibertats democràtiques.
Seguint el fil de la teva argumentació: seria correcte que la gent pogués anar amb una mitja al cap, a l'estil d'un atracador de banc o d'un segrestador?
Carles, jo només vull que el dret que demanen a anar tapades el tingui jo per passejar-me per Teheran en pantalons curts i tirants sense que m'acabin lapidant. Que el mateix dret que tenen ells a resar en una mesquita de París o Barcelona, el tingui un jueu o un cristià a fer-ho a El Caire sense jugar-s'hi la vida.
Es comença demanant burka i s'acaba exigint que la piscina municipal tingui un horari especial perquè les musulmanes puguin anar-se a banyar lluny de les indiscretes mirades occidentals.
Marcos Muñoz: Seguint el fil de la teva argumentació, el seny (i els tópics) em diu que un senyor es posa una mitja al cap per atracar un banc i un burka o una túnica budista per seguir la seva religió. Per tant l'ún és perillós i l'altre no. No prohibiria específicament "tapar-se la cara" pel fet que els atracadors se la posen normalment en els últims 10 segons abans d'entrar al banc i per tant no guanyariem res. El que està prohibit és atracar bancs, no "tapar-se la cara" perqè hauriem de fer tantes excepcions que es desvirtuaria totalment la norma.
A més: Article 14 de la Constitució. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. No hi ha cap col·lectiu social de "portadors de mitges al cap", però si que hi ha raons socials, personals i religioses que impliquen burkes i altres raons per tapar-se la cara.
Amb el ben entès que (Article 15) "tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants" i per tant cap circumstància religiosa no pot ser imposada. A més, ja sabem que (Article 16) "es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus... Leer más
i de les comunitats", però utilitzar la continuació del mateix "sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei" per considerar que en un burka hi ha una amenaça a l'ordre públic y sota un hàbit de monjo o sota la roba normal no puc portar explossius em sembla extraordinàriament imprudent.
1) Que la gent que vingui de fora no tingui costums i polítiques democràtiques no vol dir, di diu ni ens permet que a casa nostra, que si els tenim, els abandonem, o encara més greu, els apliquem "per als d'aquí" peró no per als de fora. ¿O ara començarem a executar per cadira elèctrica els nordamericans que cometin crims a Espanya? Si Teheran no és una ciutat amb llibertat religiosa és un problema que cal resoldre a Teheran, no empitjorar a Vic.
2) Estàs donant per fet que "aquestes que van amb burka" són estrangeres. I si són d'aquí, per naixement o per haver adquirit la nacionalitat, què?... Leer más
3) Demanar que qui ho desitji pugui portar burka afecta a la persona que porta el burka, exisit que la piscina obri en un horari especial és un canvi que afecta la societat. En el primer cas no els obliguem a canviar (però els hi permetem), en el segon cas ens obligaria a la resta a canviar (però si a la piscina li compensa obrir en aquell altre horari té llibertat per oferir-ho).
Les multes són un timid pas en la direcció correcta, que no resoldrà el problema. El vel (i totes les seves variants fins al burka) és la bandera d'una invasió. Cada cop més gent se'n comença a adonar, tot i que només se'n parla en veu baixa encara. Els temps estan canviant, però.
De moment aquí ja som una democràcia (imperfecta com totes, o segurament més), no ens cal fer experiments.
Per cert, seguint el punt de vista sunní, el califat havia de ser escollit pel poble (com va ser el cas del califa Uthman al 644). Entre el segle IX i XIII era habitual que els califes fessin referèndums sobre qüestions que afectaven a la gent. De forma moderna, el filòsof islàmic Mohamed Iqbal (a cavall el segle XIX i el XX) també considerava compaible islam i democràcia, incloent assemblees legislatives escollides de manera popular. En aquella època no és que a Espanya tinguèssim tampoc massa drets democràtics...
En altres paraules: si algun dia la societat espanyola decideix que l'estat ha de deixar de ser aconfessional, haurà de modificar la Constitució, per la qual cosa hi ha mecanismes perfectament estipulats. Abans que això arribès, però, (i nomès en aquell cas estariem parlant d'un estat islamista), l'islamisme s'hauria d'haver implantat molt més dins la nostra societat del que ho ha estat mai en els darrers 1000 anys. ... Leer más
I la pregunta és: quins països musulmans no-democràtics eren democràtics abans de ser musulmans? I quins països no-musulmans han perdut democràcia per no "infectar-se" de "musulmanisme"?
@Manuel: Ostres, tens raó. Ja som una democràcia. Amb dret a la pròpia religió (i a que no te n'imposin cap altra). Ens ho acabem de creure de veritat en lloc de deixar-ho en paper mullat?
Que després d'haver guanyat les guerres pel progrés a Europa ara hàgim de tornar enrere en nom d'una tolerància mal entesa: la tolerància no és el "laissez-faire" sinó el respecte per l'àmbit de llibertat establert de comú acord i fet obeir a través dels tres poders.
Rubén: la societat pot tenir les religions que vulgui, mentre la religió no mogui l'estat. El debat intern que porta els últims 100 anys produint-se a l'interior del món musulmà sobre democràcia i religió no és per riure ni posar-se sarcàstic amb el propi desconeixement.
T'interessarà investigar què és la shura, llegir el pensament de Mohammad Khatami, Sadek Jawad Sulaiman (http://www.alhewar.com/Sad
Nomès potser.
Rubèn, això de la llibertat d'impremta sembla que a Dinamarca hi ha qui no he té gaire clar...
Mercè, el Bawer, com el Malik (Kenan) ja me'ls conec, ja. I sé perfectament, per exemple, que a El Ejido hi va haver molt més que no una violència racista occidental. Tu coneixes Stephen Schwartz i els seus "The Two Faces of Islam" (tot i entenent el gran forat que li falta en no considerar l'islamisme iranià) o "The Other Islam: Sufism and the Road to Global Harmony"? O l'informe Runnymede?