Sigamos repasando premios, a ver qué tal se nos dio el pitonisismo este año...
SCREENPLAY - ADAPTED: In the loop. Grrrrr, nada, otro para Precious. Qué derroche de premios...
SCREENPLAY - ORIGINAL: Inglourious Basterds. Nope, The hurt locker. Balas, armas, guerra y explosiones equivocadas...
ART DIRECTION: The imaginarium of Doctor Parnasus. Puesvaaserqueno. Avatar, que así no se nos queja Cameron y nos sigue dando 3D chulo para que no nos copien las pelis en el top manta.
CINEMATOGRAPHY: Harry Potter and the Half-Blood Prince. Pues va a ser que no, dudaba yo entre Harry y Avatar y al final se lo han dado a la segunda. Junto a Mejores Efectos Especiales y Mejores Decorados, lo que no sé hasta que punto es coherente...
COSTUME DESIGN: Coco before Chanel. Que nanas, que para hacer Coco ya estaba Coco y en todo caso Edna. Que este año se lleva lo monárquico y The young Victoria...
MAKEUP: Star Trek. Menos mal, se me estaba acabando la tinta roja. Bueno, los pixeles rojos. Oé oé oé y larga y próspera vida.
FILM EDITING: Inglourious Basterds. No, The hurt locker. Sigo creyendo que se han equivocado de guerra, pero en este caso directora y edición van muy de la mano, así que al menos Hollywood es coherente...
VISUAL EFFECTS: Avatar. Bueno, aquí pusieron a las competidoras porque había que poner a alguien... Otro de los cantados, éste no es mérito acertarlo.
2 de 8 para un total de 6 de 15. Pero me chincha haber fallado tantos técnicos. Siiigamos...
ORIGINAL SCORE: Up, de Michael Giacchino. Ka-ching! No estoy sólo en mi alegría y lo sé. Giacchino poco a poco se va haciendo un lugar entre los grandes de la BSO. Tiene estilo este hombre.
ORIGINAL SONG: "Down in New Orleans" de The Princess and the Frog. Pues nanas, "The Weary Kind" de
Crazy Heart. Tampoco me volvía loco el tema de Tiana y el Sapo, pero era original para tratarse de Disney...
SOUND EDITING: Star Trek.
SOUND MIXING: The hurt locker. Suelo cruzar con Hollywood mis apuestas para Edición y Mezcla de sonido. Este año no: sencillamente le han dado los dos premios a la misma película y listos. Tendré que hacer lo mismo yo el año que viene...
2 de 4 en este apartado, buena media, para un total de 8 de 19 aciertos. Menos de la mitad, pero para lo que yo suelo acertar, un gran resultado. Llegamos a la zona "por el título te lo diré" de mis augurios oscarizantes. Cortos y documentales que no han llegado o de los que sabemos poco, y la sección "de habla no inglesa" (serán xenofilos). Este año me quise documentar un poco más... y así me ha ido.
FOREIGN LANGUAGE FILM: The White Ribbon de Michael Haneke. Y empezamos con sorpresa, porque no, no se lo ha llevado Haneke como todo diox esperaba, sino para la argentina El secreto de sus ojos. Y yo que me alegro por Campanella, que me parece un tio muy majo...
DOCUMENTARY FEATURE: The Cove. Sï, chicos, esta la tenía bastante clara. Delfines y malvadas corporaciones a las que derrotar: ¿qué más necesita un documental para triunfar en los Oscars? Sin George Bush de por medio, se entiende...
DOCUMENTARY SHORT: Rabbit à la Berlin. Nada de conejitos correteando por entre el muro de Berlín. Music for Prudence; pues encantado, señora Prudence...
SHORT FILM - ANIMATED: La dama y la muerte. Dije que le quería echar un vistazo al ganador, Logorama, pero no creía que fuera a superar a La dama. En todo caso sospechaba que Wallace y Grommit (con A loaf of death) podían pasar por delante a la producción de Banderas. Erré.
SHORT FILM - LIVE ACTION: Instead of Abracadabra. Que no, que The new Tenants. Que teniendo a un Tennant o a varios Tenants en el título pues debería habérmelo supuesto, porque últimamente lo gana todo, pero que yo confié en el mago escandinavo.
En general no me puedo quejar: 9 aciertos de 24, o sea aproximadamente un 37%, no es como para echar cohetes, pero mejoro los aciertos pasados y bato el record personal. El año que viene me informaré más... o usaré una ouija, no lo tengo claro.
A la pregunta del Carles: em semblaria un atemptat molt greu contra les llibertats democràtiques.
Seguint el fil de la teva argumentació: seria correcte que la gent pogués anar amb una mitja al cap, a l'estil d'un atracador de banc o d'un segrestador?
Carles, jo només vull que el dret que demanen a anar tapades el tingui jo per passejar-me per Teheran en pantalons curts i tirants sense que m'acabin lapidant. Que el mateix dret que tenen ells a resar en una mesquita de París o Barcelona, el tingui un jueu o un cristià a fer-ho a El Caire sense jugar-s'hi la vida.
Es comença demanant burka i s'acaba exigint que la piscina municipal tingui un horari especial perquè les musulmanes puguin anar-se a banyar lluny de les indiscretes mirades occidentals.
Marcos Muñoz: Seguint el fil de la teva argumentació, el seny (i els tópics) em diu que un senyor es posa una mitja al cap per atracar un banc i un burka o una túnica budista per seguir la seva religió. Per tant l'ún és perillós i l'altre no. No prohibiria específicament "tapar-se la cara" pel fet que els atracadors se la posen normalment en els últims 10 segons abans d'entrar al banc i per tant no guanyariem res. El que està prohibit és atracar bancs, no "tapar-se la cara" perqè hauriem de fer tantes excepcions que es desvirtuaria totalment la norma.
A més: Article 14 de la Constitució. Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. No hi ha cap col·lectiu social de "portadors de mitges al cap", però si que hi ha raons socials, personals i religioses que impliquen burkes i altres raons per tapar-se la cara.
Amb el ben entès que (Article 15) "tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants" i per tant cap circumstància religiosa no pot ser imposada. A més, ja sabem que (Article 16) "es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus... Leer más
i de les comunitats", però utilitzar la continuació del mateix "sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei" per considerar que en un burka hi ha una amenaça a l'ordre públic y sota un hàbit de monjo o sota la roba normal no puc portar explossius em sembla extraordinàriament imprudent.
1) Que la gent que vingui de fora no tingui costums i polítiques democràtiques no vol dir, di diu ni ens permet que a casa nostra, que si els tenim, els abandonem, o encara més greu, els apliquem "per als d'aquí" peró no per als de fora. ¿O ara començarem a executar per cadira elèctrica els nordamericans que cometin crims a Espanya? Si Teheran no és una ciutat amb llibertat religiosa és un problema que cal resoldre a Teheran, no empitjorar a Vic.
2) Estàs donant per fet que "aquestes que van amb burka" són estrangeres. I si són d'aquí, per naixement o per haver adquirit la nacionalitat, què?... Leer más
3) Demanar que qui ho desitji pugui portar burka afecta a la persona que porta el burka, exisit que la piscina obri en un horari especial és un canvi que afecta la societat. En el primer cas no els obliguem a canviar (però els hi permetem), en el segon cas ens obligaria a la resta a canviar (però si a la piscina li compensa obrir en aquell altre horari té llibertat per oferir-ho).
Les multes són un timid pas en la direcció correcta, que no resoldrà el problema. El vel (i totes les seves variants fins al burka) és la bandera d'una invasió. Cada cop més gent se'n comença a adonar, tot i que només se'n parla en veu baixa encara. Els temps estan canviant, però.
De moment aquí ja som una democràcia (imperfecta com totes, o segurament més), no ens cal fer experiments.
Per cert, seguint el punt de vista sunní, el califat havia de ser escollit pel poble (com va ser el cas del califa Uthman al 644). Entre el segle IX i XIII era habitual que els califes fessin referèndums sobre qüestions que afectaven a la gent. De forma moderna, el filòsof islàmic Mohamed Iqbal (a cavall el segle XIX i el XX) també considerava compaible islam i democràcia, incloent assemblees legislatives escollides de manera popular. En aquella època no és que a Espanya tinguèssim tampoc massa drets democràtics...
En altres paraules: si algun dia la societat espanyola decideix que l'estat ha de deixar de ser aconfessional, haurà de modificar la Constitució, per la qual cosa hi ha mecanismes perfectament estipulats. Abans que això arribès, però, (i nomès en aquell cas estariem parlant d'un estat islamista), l'islamisme s'hauria d'haver implantat molt més dins la nostra societat del que ho ha estat mai en els darrers 1000 anys. ... Leer más
I la pregunta és: quins països musulmans no-democràtics eren democràtics abans de ser musulmans? I quins països no-musulmans han perdut democràcia per no "infectar-se" de "musulmanisme"?
@Manuel: Ostres, tens raó. Ja som una democràcia. Amb dret a la pròpia religió (i a que no te n'imposin cap altra). Ens ho acabem de creure de veritat en lloc de deixar-ho en paper mullat?
Que després d'haver guanyat les guerres pel progrés a Europa ara hàgim de tornar enrere en nom d'una tolerància mal entesa: la tolerància no és el "laissez-faire" sinó el respecte per l'àmbit de llibertat establert de comú acord i fet obeir a través dels tres poders.
Rubén: la societat pot tenir les religions que vulgui, mentre la religió no mogui l'estat. El debat intern que porta els últims 100 anys produint-se a l'interior del món musulmà sobre democràcia i religió no és per riure ni posar-se sarcàstic amb el propi desconeixement.
T'interessarà investigar què és la shura, llegir el pensament de Mohammad Khatami, Sadek Jawad Sulaiman (http://www.alhewar.com/Sad
Nomès potser.
Rubèn, això de la llibertat d'impremta sembla que a Dinamarca hi ha qui no he té gaire clar...
Mercè, el Bawer, com el Malik (Kenan) ja me'ls conec, ja. I sé perfectament, per exemple, que a El Ejido hi va haver molt més que no una violència racista occidental. Tu coneixes Stephen Schwartz i els seus "The Two Faces of Islam" (tot i entenent el gran forat que li falta en no considerar l'islamisme iranià) o "The Other Islam: Sufism and the Road to Global Harmony"? O l'informe Runnymede?